Contaminació lumínica, les nits a la terra cada vegada més brillants

La contaminació lumínica consisteix en la brillantor del cel nocturn produït per la mala qualitat de la il·luminació de les nostres ciutats, vies de comunicació i altres espais.

Bàsicament significa que enviem llum cap a dalt, quan és cap a terra on ens interessa.

Iluminar el cel no només significa una despesa energètica sense sentit, si no que a més malmetem el medi ambient, tot abusant dels recursos naturals i agredint habitats d’animals nocturns i migratoris, i arravatem als nostres fills la contemplació del cel estrellat.

I és en aquest punt on ens trobem clares diferencies alhora de definir el concepte:

• A nivell científic i rigorós una primera definició ens indica que la introducció de llum artificial produeix una degradació als ecosistemes o a l’estat natural.
• Mentre una definició més operacional limita al concepte de contaminació lumínica, a aquelles emissions de flux lluminós de fonts artificials de llum nocturnes en intensitats, direccions, rangs espectrals o horaris innecessaris per la realització de les activitats previstes en la zona en la que s’instal·lin les llums.

En aquestes dues definicions observem clares diferencies, en la primera pràcticament tota il·luminació nocturna causaria contaminació lumínica, mentre atenent a la segona definició només les instal·lacions ineficients.

Si ens basem en aquesta segona definició tenim que la BONA ILUMINACIÓ ARTIFICIAL és aquella que:

• És eficient: la llum es dirigeix capa terra i els costats que és on la necessitem.
• Il·luminació uniforme. Es redueix l’enlluernament. Es pot controlar i dirigir fàcilment. Preserva el cel fosc de la nit.
• És més econòmica. Utilitza menys energia per la mateixa luminància.

I a partir d’aquí tenim que la il·luminació ARTIFICIAL és PITJOR quan:

• És poc eficient. Gran quantitat de llum enviada al cel.
• Enlluerna.
• És cara per baixa eficiència dels equips utilitzats.
• Il·lumina poc les zones d’activitat i molt el cel.

 

La implantació de noves tecnologies més eficients com el LED, feien pensar en una reducció de la brillantor global de la terra, però la realitat segons els estudis comparatius globals dels darrers cinc anys és a la inversa, incrementant-se un 2’2% cada any la superfície il·luminada, el que ha significat un augment del 1’8% a la radiació total emesa cada any.

És moment doncs d’anar un pas endavant i no només millorar l’eficiència de les instal·lacions existents amb renovació dels equips instal·lats, sinó implantar sistemes d’optimització que permetin garantir la qualitat lumínica alhora que reduir l’impacte medi ambiental.

Entre d’altres millores possible d’implantar tenim:

• l’ajust de les hores de funcionament a la duració de les activitats.
• l’ajust de la potencia lumínica als valors establerts en normes que apliquen a l’activitat.
• muntatge de sensors de presencia que per exemple redueixin la potencia al 20% en moments de no ús i restableixin la qualitat lumínica en detectar presencia de persones.

Totes aquestes millores redundarien en la millora del respecte al medi ambient, reducció dels consums energètics i manteniment de la qualitat lumínica.

Enllaç a article publicat a revista Science Advances i noticies publicades a El Pais i La Razón.
http://advances.sciencemag.org/content/3/11/e1701528
http://www.larazon.es/sociedad/contaminacion-luminica-el-fin-de-la-noche-LF17033769
https://elpais.com/elpais/2017/11/22/ciencia/1511365633_738333.html