Estat i tendències en la selecció dels refrigerants atenent als compromisos medi ambientals
L’evolució dels gasos refrigerants
La tipologia de gasos refrigerants utilitzats en el sector ha canviat considerablement. Actualment, aquesta evolució ens dirigeix de nou cap als refrigerants naturals. De fet, aquests fluids ja s’utilitzaven durant els inicis del sector, al segle XIX.
La taula següent mostra els gasos refrigerants emprats al llarg del temps. També permet veure com s’han adaptat a les normatives i als compromisos mediambientals.
- ODP: Ozone Depletion Potential o potencial d’esgotament de la capa d’ozó.
- PCA: potencial d’escalfament atmosfèric, corresponent a les sigles GWP en anglès.
La normativa sobre els gasos fluorats
La normativa F-GAS 517/2014 va entrar en vigor l’1 de gener de 2015. El seu objectiu és reduir progressivament les emissions de gasos fluorats d’efecte hivernacle.
Per aconseguir-ho, la normativa controla l’ús d’aquests gasos. A més, promou la seva substitució per altres refrigerants amb un PCA inferior abans del 2030.
En l’àmbit nacional, també es va desenvolupar l’impost sobre els gasos fluorats. Aquest impost està regulat per l’article 5 de la Llei 16/2013 i va entrar en vigor l’1 de gener de 2014.
Per tant, el sector necessita trobar alternatives més sostenibles als refrigerants tradicionals.
Un període de canvi i incertesa
La resposta de l’executiu espanyol a l’evolució de la normativa europea va generar un període d’incertesa. A més, l’aplicació progressiva de l’impost va comportar una càrrega econòmica per a l’usuari final.
Tanmateix, el desenvolupament de noves solucions necessita suport institucional. En alguns casos, també pot requerir ajuts o subvencions que impulsin la innovació del sector.
Tot indica que les solucions del futur combinaran diverses tecnologies. Per tant, no existirà una única resposta per a una mateixa necessitat.
En canvi, s’utilitzaran diferents tipus d’instal·lacions, components i refrigerants. Així, cada projecte podrà adaptar-se millor a les seves necessitats.
Els nous refrigerants destacaran pel seu baix PCA
A mitjà termini, existeixen diverses alternatives als refrigerants R-404A i R-507. Entre aquestes opcions hi ha l’R-410A, l’R-407A, l’R-407F i l’R-422A.
L’R-134A també es pot utilitzar en aplicacions de temperatura mitjana. Tot i això, aquests refrigerants tenen un PCA pròxim a 2.000.
Per aquest motiu, no es consideraven una alternativa definitiva a partir del 2022. En aquell moment, estava previst limitar el valor del PCA a 150.
Alternatives per al sector dels supermercats
L’R-404A s’utilitzava de manera generalitzada en els sistemes de refrigeració dels supermercats. No obstant això, el sector ja experimentava amb altres opcions.
Entre aquestes alternatives destacaven els refrigerants naturals, com el CO₂, i els hidrocarburs. Així mateix, també es desenvolupaven instal·lacions en cascada amb CO₂ i HFC de baix PCA.
L’HFO 1234ze
Un altre refrigerant considerat natural pel Govern alemany és l’HFO 1234ze. Aquest fluid té un PCA inferior a 1.
Pel que fa a la seguretat, està classificat dins del grup A2L. Per tant, es considera un refrigerant lleugerament inflamable.
L’HFO 1234ze es pot aplicar en diferents tipus d’instal·lacions. Per exemple, es pot utilitzar en sistemes de refrigeració i calefacció de districte.
També es pot fer servir en refredadores d’aigua, bombes de calor i neveres. A més, té aplicacions en instal·lacions de CO₂ en cascada i ofereix bons resultats d’eficiència.
Projecte de revisió de la classificació dels refrigerants
Els gasos refrigerants utilitzats en climatització han evolucionat considerablement. Per això, es va obrir un període d’informació pública sobre un projecte de reial decret.
Aquest projecte revisava el Reglament de seguretat per a instal·lacions frigorífiques. Així mateix, actualitzava les seves instruccions tècniques complementàries.
Durant el període d’informació pública, es podien presentar les al·legacions que es consideressin necessàries.
Classificació dels refrigerants segons la seva seguretat
El Reial decret 138/2011, de 4 de febrer, regulava la seguretat de les instal·lacions frigorífiques. Aquesta normativa classificava els refrigerants en tres grups:
- Grup d’alta seguretat (L1): refrigerants no inflamables i amb una acció tòxica lleugera o nul·la.
- Grup de seguretat mitjana (L2): refrigerants tòxics, corrosius, inflamables o explosius. La seva barreja amb l’aire és igual o superior al 3,5 % en volum.
- Grup de baixa seguretat (L3): refrigerants inflamables o explosius. La seva barreja amb l’aire és inferior al 3,5 % en volum.
Limitacions del reglament
A efectes pràctics, el reglament només permetia utilitzar refrigerants d’alta seguretat (L1) en determinades instal·lacions de climatització.
Concretament, aquesta limitació afectava els sistemes destinats al benestar tèrmic de les persones als edificis. Per tant, l’ús de refrigerants lleugerament inflamables era molt limitat.
Creació del nou grup de refrigerants 2L
Des de Boquet, us informem que el projecte de reial decret volia adaptar la normativa espanyola a la classificació europea.
Per aquest motiu, el projecte plantejava crear el nou grup de refrigerants 2L. Aquesta categoria havia de permetre l’ús de refrigerants lleugerament inflamables en aparells d’aire condicionat.
Entre aquests refrigerants hi havia l’R-32 i els HFO. Tots dos presenten un potencial d’escalfament atmosfèric més baix.
A més, el projecte pretenia actualitzar la normativa segons l’evolució de la tecnologia. També tenia en compte l’experiència adquirida durant els anys d’aplicació del reglament.
