Directiva europea energies renovables
Europa fixa un objectiu del 32 % d’energies renovables per al 2030
Durant el mes de juny, la Comissió Europea, el Parlament Europeu i el Consell van arribar a un acord sobre la Directiva d’Energies Renovables.
L’acord va fixar un objectiu vinculant del 32 % d’energies renovables per a l’any 2030. També va incloure una clàusula per revisar-lo a l’alça el 2023 i va prohibir l’impost al sol.
Aquestes mesures formaven part de la transició europea cap a una economia baixa en carboni.
Diferències entre els estats membres
El principal punt de conflicte va ser el nivell d’ambició de la quota d’energies netes. Els països membres mantenien posicions diferents sobre l’objectiu que calia assolir.
El Parlament Europeu defensava una quota del 35 %. En canvi, la postura oficial dels estats membres se situava en el 27 %.
Alguns països mostraven més ambició i s’alineaven amb la posició dels eurodiputats. Espanya era un d’aquests països.
Finalment, el nou objectiu del 32 % va representar un punt intermedi entre les dues propostes.
Una victòria per a la transició energètica
El comissari d’Energia i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, va valorar positivament l’acord:
«Aquest acord suposa una victòria treballada intensament. Permetrà desbloquejar el veritable potencial de la transició europea cap a una energia neta.
Aquesta nova ambició ens ajudarà a complir els objectius de l’Acord de París. També generarà més ocupació i reduirà les factures energètiques dels consumidors. A més, disminuirà les importacions d’energia.»
L’acord va arribar pocs dies després de les declaracions dels nous ministres d’Energia d’Espanya i Itàlia. Tots dos havien expressat la voluntat d’elevar els objectius.
La delegació espanyola estava encapçalada per Teresa Ribera, nova ministra per a la Transició Ecològica. La seva proposta era fixar l’objectiu d’energies renovables en un 34 %.
Prohibit l’impost al sol fins al 2026
Un dels aspectes més rellevants de la nova directiva va ser el reconeixement del dret a l’autoconsum.
La norma reconeixia el dret dels ciutadans a generar, emmagatzemar i vendre l’excés d’energia elèctrica. També permetia instal·lar i gestionar sistemes d’emmagatzematge.
A més, els autoconsumidors podien rebre una remuneració per l’energia excedentària abocada a la xarxa.
El balanç net de l’energia
Algunes regulacions europees sobre autoconsum ja aplicaven el sistema de balanç net. Aquest mecanisme permetia descomptar de la factura l’energia abocada a la xarxa.
En canvi, la legislació espanyola obligava els autoconsumidors a cedir els excedents al sistema. Això succeïa quan l’electricitat no es consumia immediatament ni es podia emmagatzemar en una bateria.
La supressió de les barreres a l’autoconsum
La directiva també preveia eliminar barreres com el conegut impost al sol. Aquesta mesura havia generat una gran controvèrsia a Espanya durant els anys anteriors.
La prohibició d’aquest impost s’estenia fins al desembre del 2026. A partir d’aleshores, només es podrien aplicar restriccions en situacions molt concretes.
Per introduir-les, caldria un informe d’un organisme regulador. Aquest informe hauria de confirmar que l’autoconsum havia superat el 8 % de la capacitat instal·lada.
A Espanya, això significaria assolir entre 8.000 i 10.000 MW d’autoconsum. En aquell moment, es considerava un objectiu difícil d’aconseguir.
En qualsevol cas, els projectes amb una potència inferior als 25 kW no es podrien penalitzar.
Valoració de la UNEF
Després de l’acord, diverses associacions d’energies renovables van expressar la seva opinió.
La Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF) va mostrar la seva satisfacció amb la nova Directiva d’Energies Renovables. L’associació també es va mostrar esperançada davant la revisió prevista per al 2023.
UNEF esperava que aquesta revisió permetés augmentar els objectius europeus. Això ajudaria a continuar impulsant la descarbonització i a complir l’Acord de París.
Més seguretat jurídica per al sector
La directiva establia els principis de seguretat jurídica i de no retroactivitat. Aquests principis eren essencials per crear un marc estable per a les inversions.
El text també prohibia les retallades retroactives. En anys anteriors, aquestes mesures havien provocat una paràlisi del sector fotovoltaic espanyol.
Aquest canvi representava un pas endavant en la normalització del sector. També reconeixia clarament la seva importància dins de la transició energètica.
Beneficis per als autoconsumidors
UNEF considerava una victòria el reconeixement del dret a generar i consumir energia neta sense càrrecs fins al 2026.
L’autoconsum permetia aconseguir un estalvi energètic important. Aquest estalvi es traslladava directament a la factura elèctrica.
Al mateix temps, els autoconsumidors contribuïen a reduir les emissions i a lluitar contra el canvi climàtic.
Què passaria a partir del 2027?
A partir del 2027, els estats membres podrien revisar l’exempció dels peatges. Per fer-ho, haurien de demostrar que provocava un impacte negatiu en el sistema elèctric.
Aquesta demostració s’hauria de basar en una anàlisi de costos i beneficis.
La possible revisió no afectaria les instal·lacions d’autoconsum amb una potència inferior als 25 kW. Aquestes continuarien exemptes del peatge de suport.
Aquest blindatge permetia establir un camí de creixement sostingut per a l’autoconsum.
L’autoconsum com a motor econòmic
UNEF confiava que el desenvolupament de l’autoconsum reduís el cost de l’energia per al conjunt dels consumidors. També esperava que generés ocupació i riquesa.
La reducció progressiva dels costos de la tecnologia fotovoltaica havia de facilitar aquest creixement.
Per això, l’associació animava el Govern a continuar donant suport al sector. La fotovoltaica havia de ser un motor clau de l’economia i de la transició energètica.
