Tendències en refrigerants naturals i HFO
Tendències en refrigerants naturals i HFO
La creixent conscienciació per la cura del medi ambient està marcant l’evolució industrial d’aquesta primera meitat del segle XXI. La normativa desenvolupada per protegir-lo també té un paper fonamental en aquesta transformació.
El sector del fred és un actor important en aquest àmbit. Per això, està evolucionant i desenvolupant solucions que contribueixen a reduir la contaminació.
Noves solucions per al sector del fred
Una d’aquestes solucions és l’ús de noves famílies de gasos refrigerants, com els HFO. Aquests fluids tenen una elevada biodegradabilitat i un baix potencial d’escalfament global (PEG).
Una altra línia de treball és la recerca de l’eficiència energètica. Per aconseguir-la, es dissenyen instal·lacions que redueixen el consum. També s’apliquen conceptes d’ecodisseny als equipaments.
La tercera opció és l’ús de gasos refrigerants naturals, com el CO₂ i l’NH₃.
Instal·lacions més sostenibles i segures
Actualment, ja no es fan noves instal·lacions amb refrigerants d’alt PEG. Aquest és un pas endavant que ha d’anar acompanyat d’altres mesures.
El disseny d’instal·lacions sostenibles inclou requisits de seguretat millorats i adaptats als nous fluids. També cal garantir l’estanquitat i el manteniment de les plantes actuals. A més, és necessari controlar i prevenir les possibles fuites.
Què són els HFO?
Els fluids sintètics desenvolupats per substituir els HFC són les hidrofluoroolefines (HFO). Actualment, destaquen dos fluids destinats a la refrigeració i l’aire condicionat: l’R1234yf i l’R1234ze(E). Tenen un PEG de 0,4 i 1, respectivament.
Aquests fluids també presenten alguns inconvenients. Estan classificats com a inflamables, tot i que el seu grau d’inflamabilitat és inferior al dels hidrocarburs. Tampoc compleixen tots els requisits de capacitat frigorífica quan substitueixen directament l’R134a.
Tendències en refrigerants naturals
Dins de les tendències dels refrigerants naturals, cada fluid s’imposa en unes aplicacions determinades.
El CO₂ destaca en la refrigeració comercial centralitzada. Els hidrocarburs (HC) s’utilitzen en la refrigeració autònoma i en els circuits d’aigua-glicol.
L’NH₃ s’aplica en sistemes que necessiten grans potències i en sistemes indirectes. Finalment, l’aire guanya presència en aplicacions emergents.
Instal·lacions més sostenibles i segures
Actualment, ja no es fan noves instal·lacions amb refrigerants d’alt PEG. Aquest és un pas endavant que ha d’anar acompanyat d’altres mesures.
El disseny d’instal·lacions sostenibles inclou requisits de seguretat millorats i adaptats als nous fluids. També cal garantir l’estanquitat i el manteniment de les plantes actuals. A més, és necessari controlar i prevenir les possibles fuites.
Què són els HFO?
Els fluids sintètics desenvolupats per substituir els HFC són les hidrofluoroolefines (HFO). Actualment, destaquen dos fluids destinats a la refrigeració i l’aire condicionat: l’R1234yf i l’R1234ze(E). Tenen un PEG de 0,4 i 1, respectivament.
Aquests fluids també presenten alguns inconvenients. Estan classificats com a inflamables, tot i que el seu grau d’inflamabilitat és inferior al dels hidrocarburs. Tampoc compleixen tots els requisits de capacitat frigorífica quan substitueixen directament l’R134a.
Tendències en refrigerants naturals
Dins de les tendències dels refrigerants naturals, cada fluid s’imposa en unes aplicacions determinades.
El CO₂ destaca en la refrigeració comercial centralitzada. Els hidrocarburs (HC) s’utilitzen en la refrigeració autònoma i en els circuits d’aigua-glicol.
L’NH₃ s’aplica en sistemes que necessiten grans potències i en sistemes indirectes. Finalment, l’aire guanya presència en aplicacions emergents.
L’amoníac de baixa càrrega
L’amoníac ha estat, durant més d’un segle, el refrigerant de referència en la refrigeració industrial. Tanmateix, aquesta hegemonia està canviant. Les tecnologies basades en el CO₂ i en l’amoníac de baixa càrrega guanyen cada vegada més protagonisme.
Aquesta nova variant d’amoníac de baixa càrrega es comença a considerar en sectors on tradicionalment no s’havia utilitzat. És el cas dels sistemes de climatització centralitzada i de les botigues petites. Aquestes aplicacions necessiten una càrrega de refrigerant més baixa.
El creixement del CO₂ transcrític
El CO₂ transcrític s’està obrint camí, sobretot, en la refrigeració comercial. Aquesta tecnologia ja s’utilitza en milers de supermercats d’Europa i de la resta del món.
Per què triar aquesta opció?
Per triar entre una opció o una altra, cal estudiar les característiques i els usos de cada instal·lació. També és necessari explicar als usuaris finals que aquestes plantes poden tenir un cost de construcció més elevat. A més, els terminis de retorn de la inversió poden ser més llargs.
Aquest esforç és assumible quan s’elimina la incertesa legislativa relacionada amb els canvis de gasos. D’aquesta manera, les empreses poden prendre decisions amb una visió a llarg termini.
La importància de la formació
La inversió en coneixement és fonamental. Bona part de la clau del futur es resumeix en tres paraules: formació, formació i formació.
Els tècnics frigoristes han de saber dissenyar i mantenir instal·lacions eficients. Aquestes instal·lacions també han de contribuir a reduir les emissions segons l’ús requerit.
Els professionals han de ser capaços de transmetre aquestes qüestions als usuaris finals. Així, podran ajudar-los a prendre decisions informades.
